Día a día del Cercle

Jornada d’Innovació Tecnològica sobre mobilitat sostenible

16 de diciembre de 2021

El sector assenyala la reticència de la societat com un dels principals obstacles per fer el salt a nous models de negoci.

El sector de la mobilitat es troba en un moment clau per definir el seu present i futur. “Ens hi juguem molt”, ha assegurat el director acadèmic del Future Mobility Research HUB (CARNET), Lluís Jofre, en la Jornada d’Innovació Tecnològica sobre la mobilitat sostenible organitzada pel Cercle Tecnològic de Catalunya i el Clúster Digital. “Tots hem vist caure sectors molt consolidats a Europa, i hem d’estar preparats perquè això no torni a passar”, ha alertat Jofre, qui veu imprescindible “no fer errors estratègics” i “empènyer en direccions diferents”. Però el futur no només és percebut pel membre de CARNET com un obstacle, sinó també com una oportunitat: “Com més preparats estem, més preponderant serà la posició que puguem ocupar en el món”.

En aquest sentit, una de les grans tendències que cada vegada veiem més als carrers de les nostres ciutats és la mobilitat com a servei o Mobility As a Service (MaaS). El director d’innovació d’IDIADA, Jose Manuel Barrios, creu que la indústria està preparada tecnològicament per fer el canvi de rumb, però presenta més dubtes quant a l’acceptació de la societat: “El mur per saltar és molt gran, perquè és un canvi de mentalitat de l’usuari. Estem acostumats a la propietat del bé, i quan parlem de la MaaS parlem de compartir el bé i ser beneficiaris del servei. Qui seria capaç d’assegurar que no necessita un cotxe al garatge?”. Barrios creu que, per aconseguir que la mobilitat com a servei avanci a Catalunya, cal una “integració global” entre l’administració pública, les entitats privades i els usuaris.

Barrios: “El mur per saltar és molt gran, perquè és un canvi de mentalitat de l’usuari. Qui seria capaç d’assegurar que no necessita un cotxe al garatge?”

Però quin paper juguen les grans empreses del sector en el canvi de la mobilitat? Seat, un dels pesos pesants de l’automoció catalana, s’ha enfocat en el vehicle elèctric, com demostra la recent obertura d’un nou centre de testatge de bateries a Martorell. “Estem explorant els camins de futur perquè el dia de demà puguem crear un clúster de l’automoció a Espanya i desenvolupar cotxes per a tot el món”, ha declarat el director de projectes d’R+D en dades de la companyia, Benoit Decker, qui ha reivindicat l’aposta de l’empresa pel model Cupra Born. Pel director de negoci de carregadors de Circontrol, Alejandro Valdovinos, un punt important és la democratització dels punts de càrrega pel territori, que es podria facilitar amb accions tan simples com permetre pagar amb targeta i no únicament des de les apps corresponents.

Connectivitat i automatització

I si l’electrificació és un dels processos més explorats pel sector, el desenvolupament de vehicles autònoms no es queda enrere. Una vegada més, Barrios ha citat l’acceptació de l’usuari com la principal barrera d’aquest procés, i apunta que ell prefereix parlar “d’automatització”, un procés que busca “reduir a zero el temps perdut dins el vehicle”. En aquest punt, un factor clau és la connectivitat dels automòbils, un factor que, per Jofre, té encara molt camí per recórrer: “Hem de tenir al cap que el cotxe serà un espai ple de tecnologia i, per tant, ple d’oportunitats. Posar components dins d’un mòbil ens pot quedar lluny, però posar-los dins d’un vehicle és més assequible per la nostra indústria”.

Amb tot, el desenvolupament de nous models d’automòbils xoca amb una població que ja disposa dels seus propis vehicles, als quals no vol renunciar. El director operatiu de QEV Technologies, Oscar Carrasco, creu que cal trobar un “punt d’equilibri” entre l’adquisició de nous cotxes i la reconversió dels actuals: “Des del punt de vista de la sostenibilitat, s’hauria de donar prioritat a la reconversió, sobretot si pensem en els usuaris”. Més reticent es mostra Barrios, qui ha remarcat que la renovació del parc d’automòbils a Espanya és de 15 anys, la qual cosa fa que “el nivell de seguretat i de contaminació dels cotxes antics sigui molt inferior als actuals”. El director d’innovació d’IDIADA no descarta aquesta via, però veu preferible fomentar la renovació del parc d’automòbils amb ajudes públiques.

Carrasco: "Des del punt de vista de la sostenibilitat, s’hauria de donar prioritat a la reconversió, sobretot si pensem en els usuaris"

El que està clar és que el sector opera amb una sèrie de condicionants que varien en funció del país, i un dels més importants a Espanya és la legislació. “A Europa estem subjectes a una regulació molt forta, que ens obliga, per bé o per mal, a fer la transició elèctrica”, ha assenyalat Decker. En aquest sentit, Valdovinos ha reconegut que les ajudes públiques a Espanya per electrificar la flota de vehicles no té “el ritme que ens agradaria”, però ha permès que el 10% de les noves matriculacions de novembre siguin de vehicles elèctrics. “Necessitem que les nostres autoritats, municipals, catalanes i estatals, siguin ràpides legislant per convertir-nos en un territori en què les noves proves es puguin experimentar”, ha reclamat Jofre.