FOCUS

Avantatges del IoT, i alguns aspectes a tenir en compte...

11 de gener de 2023

Quan et lleves mires el termòstat del menjador per saber quina temperatura fa i vestir-te en consonància; esmorzes i la cafetera encén un pilot per avisar-te que ja pots prémer el botó per fer-te el cafè; et dutxes amb la tranquil·litat que la teva caldera no té pèrdues de gas perquè fa poc li van fer una revisió remota; entres al garatge de casa i s’encén la llum automàticament perquè arribis sense ensopegar al teu vehicle, obrint-ne la porta a distància amb la clau, així com la del pàrquing amb un comandament. Arribes a la feina i, a mig matí, salta un detector de fum perquè algú ha fumat al vestíbul en lloc de fumar al carrer. Has anat al lavabo i no ha calgut que encenguis l’aixeta, ni l’assecador de mans, només ha calgut que les hi apropis. Durant tot el dia has consultat prop de 30 vegades el mòbil, desbloquejant-ne la pantalla a través de la teva empremta dactilar o del teu rostre.

 I totes aquestes accions que estan perfectament integrades per a moltes persones impliquen alguna forma del que coneixem com a domòtica.

 I com l’any comença, ja tenim en perspectiva esdeveniments interessants com el que es produirà a finals d’aquest mes de gener a la Fira de Barcelona: el IoT Solutions World Congress, on durant tres dies es parlarà de tots els potencials d’aquesta ‘Internet de les Coses’, que amb el 5G sembla que ha d’acabar d’explotar.

 Aquesta xarxa integrada de coses que, en principi, es desplega per facilitar-nos la vida i agilitzar algunes qüestions, especialment en el context urbà, és el que fins fa ben poc anomenàvem simplement domòtica. La raó per la qual el nom es modifica no és només estètica, sinó sobretot pràctica: si la domòtica era etimològicament una referència directa a la llar i no involucrava necessàriament l’ús d’internet, la IoT (Internet of Things) se serveix de la xarxa global i permet imaginar un entramat de connexions que va més enllà de la casa, i que pot abastar la ciutat i molts aspectes socials, com la medicina, l'alimentació o la logística, entre d’altres.

 Com a tal, la domòtica neix durant la segona meitat del segle passat amb la invenció de sensors, primer molt primaris i, a poc a poc, més complexes. Realment es consolida al tombant dels anys vuitanta amb invents com els sistemes de càmeres de seguretat, les portes de garatges automàtiques o sensors de moviment per activació de llums i termòstats. Evidentment, amb l’arribada d’internet entren en l’imaginari possibilitats com connectar electrodomèstics a la www, com les càmeres de seguretat mateix, que passen a ser controlables més enllà dels sistemes tancats, i també ens permeten visionar a distància i en temps real. Aviat apareixen les primeres aplicacions de control d’energia amb dispositius digitals i des de llavors no s’ha aturat el degoteig d’opcions dirigides a l’optimització de recursos tecnològics, energètics i vitals.

 La digitalització va portar, entre d’altres, la reducció de preus dels dispositius que possibiliten aquesta connexió sense barreres i dins el sistema en què vivim, la Internet de les coses (IoT) està cada cop més integrada en les rutines, amb artefactes com els altaveus intel·ligents que permeten la intervenció en algunes gestions del dia a dia, a un preu cada cop més assequible.

 

AVANTATGES

Almenys des de la primera dècada dels 2000 s’han llistat en nombroses ocasions els avantatges d’aquesta aplicació de la tecnologia a la quotidianitat. Entre aquestes es mencionen sempre la comoditat de poder delegar algunes activitats molt mecàniques a un sistema que respon a la veu, o a una programació preestablerta (control de persianes, tendals, llum, reg, etc.); la seguretat que proporcionen els sensors de presència, de fum, d’obertura d’accessos, i la possibilitat de tenir informació immediata i a distància sobre els possibles imprevistos. Unida al vessant tranquil·litzadora dels sensors hi ha també el simple control dels espais a distància, podent per exemple activar l’aire condicionat si la temperatura exterior és massa elevada a l’estiu, o tancar els tendals si el vent està bufant fort. Tot plegat genera un munt d’informació sobre el context i les condicions de vida, i a base d’experiència, anem afinant el confort del nostre dia a dia.

El darrer dels avantatges sempre mencionada és l’estalvi d’energia, perquè a partir de les dades extretes de sensors i amb una programació que busqui la sostenibilitat, totes les possibilitats de la domòtica poden derivar en un ús més eficient dels recursos (no només tecnològics) per un equilibri entre el confort i la sostenibilitat.

 

QÜESTIONS A RECONSIDERAR

Ara bé, la digitalització i l’ús de tecnologies, per molt eficient que es faci, suposa un increment de la petjada de carboni en l’ecosistema de la Terra, i segons algunes anàlisis de dades de l’any 2021 els centres de dades són responsables d’entre el 2 i el 5% de les emissions de gas hivernacle a escala mundial. Així doncs, l’IoT s’ha d’encaminar cap a la reducció d’aquesta petjada, idealment fent ús de l’economia circular: eliminar els residus, reaprofitant-los i reduint el consum general. Al Fòrum Econòmic Mundial dut a terme el 2018 ja es va recollir una guia pràctica perquè la IoT adoptés mesures en aquesta direcció.

Sembla evident, però, que cal estar alerta i ser corresponsables: és a dir, no abusar del confort que pots generar la domòtica, i ajustar-nos als imperatius vinculats a l’emergència climàtica que vivim.

 Altres aspectes a reconsiderar de l’ús de la Internet de les Coses és l’increment del sedentarisme ja que l’abús de les comoditats que proporciona la domòtica pot conduir a la manca de moviment en determinades persones que hi tenen tendència.

Altres perills que s’apunten tenen a veure amb el progressiu desconeixement a què pot conduir el fet que algunes tasques les realitzin dispositius electrònics. Es tem que amb el temps això derivi en un allunyament de processos molt bàsics, com cuinar, que podrien ser negatius a llarg termini per les persones.

 Ja finalitzant, hi ha una darrera qüestió invisible associada a tota la informació que es recapta amb els dispositius vinculats a través de la IoT: el rastre digital que comporta amb relació a les formes de consum i usos de la tecnologia. I és que a hores d’ara no podem obviar el capitalisme de la vigilància que es materialitza en l’ús de les nostres dades per fer bellugar el mercat. En el cas de l’IoT, aquesta petjada en forma de control dels dispositius, no deixa de ser una memòria de les formes de vida que portem, actualitzada i en temps real.

 Per això, i ja per acabar, convé imaginar i procurar que d’aquesta informació se’n faci un bon ús, per millorar la vida del dia a dia, però també per garantir el futur de la nostra espècie, i per aconseguir-ho, cal dotar aquestes eines de mecanisme de protecció de la privacitat així com penalitzar els usos de la informació massiva de forma no consentida.