La intel·ligència artificial a l’escola: entre la innovació i el pensament crític

L’inici del curs posa cada setembre el focus en els reptes d’un sistema educatiu en plena transformació dels seus mètodes d’ensenyament i aprenentatge. La tecnologia ja forma part de la vida acadèmica i la irrupció de la intel·ligència artificial generativa està accelerant aquest canvi.

A Catalunya, un estudi de l’Escola Pia de Catalunya i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), elaborat amb més de 3.700 alumnes de 17 centres, revela que el 54,9% dels estudiants utilitza dispositius electrònics per estudiar entre una i tres hores diàries, mentre que el 27,1% ho fa durant més de tres hores. En paral·lel, el 46,6% afirma tenir un nivell alt de coneixement de la IA generativa.

La tecnologia, per tant, ha deixat de ser una possibilitat de futur a les aules per convertir-se en una realitat que el sistema educatiu ha d’aprendre a integrar.

El pensament crític, clau en l’aprenentatge amb IA

Les possibilitats que ofereix la IA generativa en educació van més enllà de generar textos o resoldre dubtes. Pot facilitar la creació de materials adaptats, oferir suport en determinades tasques i contribuir a personalitzar els recursos segons les necessitats de cada alumne. També pot obrir noves vies d’accessibilitat i facilitar l’accés als continguts educatius.

Aquestes millores situen la tecnologia com una eina d’acompanyament que pot reforçar l’aprenentatge però no substituir els processos que l’alumnat ha de desenvolupar per si mateix. El repte, doncs, és incorporar aquestes eines digitals amb una finalitat pedagògica clara i saber en quins moments poden aportar valor.

És aquí on entra en joc la importància d’aprendre a qüestionar allò que ofereix la tecnologia. L’estudi de la UOC mostra que només el 10% de l’alumnat verifica sempre la informació que obté de la IA generativa, mentre que un 11,5% reconeix que no ho fa mai. Al mateix temps, l’autoaprenentatge és la principal via per aprendre a utilitzar aquestes eines. Un desajust que posa de manifest la necessitat de desenvolupar una competència digital que permeti fer-ne un ús crític. I això implica saber contrastar fonts, detectar errors i, especialment, entendre les seves limitacions.

La irrupció de la IA obliga, per tant, a reflexionar no només sobre quines són les noves eines que s’utilitzen a les aules, sinó també què significa aprendre en aquest nou entorn. La clau no passa per restringir o prohibir la IA, sinó per establir uns criteris que permetin aprofitar-ne el potencial sense perdre autonomia, capacitat crítica i confiança en el coneixement propi.

En aquest procés, el sistema educatiu té un paper clau, però també el tenen les institucions i el conjunt de l’ecosistema TIC, amb la necessitat d’avançar cap a un ús responsable de la IA que posi les persones i l’aprenentatge al centre.