La intel·ligència artificial transforma els llocs de treball però no redueix l'ocupació al sector TIC català, segons el Baròmetre 2026

Barcelona, 13 de juliol de 2026 – El sector tecnològic a Catalunya es referma com a motor indispensable de la nova estructura econòmica del país. Segons les estimacions del Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2026, elaborat pel Cercle Tecnològic amb el suport de la Generalitat de Catalunya -a través de la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital del Departament de la Presidència i la Secretaria de Polítiques Digitals del Departament d’Empresa i Treball- i l’Ajuntament de Barcelona, el volum de negoci del sector va assolir els 30.601 milions d’euros el 2025 (xifra superior en un 13% respecte la del 2024) i ja representa el 9,1% del PIB català en termes de facturació, mig punt percentual més que l’any anterior. El sector TIC pràcticament ha duplicat el seu valor, passant dels 15.914 milions d’euros el 2015 als 27.477 milions registrats el 2023, una evolució que evidencia una dècada de creixement sostingut sense precedents.

Intel·ligència artificial: de tendència a element central

L’edició d’enguany del Baròmetre constata que la intel·ligència artificial ha deixat de ser una tendència emergent per a convertir-se en un eix vertebrador de l’estratègia empresarial catalana. La IA i el machine learning es consoliden i generen ingressos per al 56,4% de les empreses, davant el Big Data i l’anàlisi de dades (46,5%) i les solucions en ciberseguretat (43,8%). El consens sobre el seu impacte futur és clar: un 75,7% de les companyies preveu que serà la tecnologia amb més impacte en el negoci en els pròxims anys.

El 59,9% de les empreses TIC ja ha invertit en IA i un 29% preveu fer-ho durant el 2026. Tanmateix, el Baròmetre 2026 detecta una dualitat preocupant: el 62% de les empreses sense departament TIC no ha invertit ni té previst de fer-ho. Entre els principals usos de la IA, destaquen l’automatització de processos interns (71%), l’anàlisi de dades (63,7%) i la innovació i desenvolupament de productes (58,9%), amb una clara aposta per l’eficiència i la millora competitiva. Tot i això, les empreses identifiquen la falta de personal qualificat (58,9%), de pressupost (49,9%) i la manca de temps (35,6%) com els principals frens per implementar noves tecnologies.

En l’àmbit laboral, l’informe desestima una substitució massiva de llocs de treball i aposta per la transformació: el 56,2% de les empreses afirma que la IA està modificant les funcions i competències dels professionals, el 16% afirma que augmenta la necessitat de professionals i només un 5,2% creu que redueix les plantilles. S’estima que un 26%[1] dels ocupats a Catalunya treballa en professions amb una exposició mitjana o alta a la IA generativa, un escenari que exigeix una aposta decidida per la requalificació professional contínua.

Lideratge econòmic i context global

El dinamisme del sector TIC en termes de Valor Afegit Brut (VAB) s’evidencia amb un creixement del 98% en els darrers deu anys (2015-2025), amb una taxa anual de creixement del 7% que gairebé triplica l’evolució del conjunt de l’economia catalana, que ha crescut un 26% en el mateix període.

Aquest ritme d’expansió ha consolidat el sector com uns dels pilars estratègics de Catalunya: en termes reals, el valor afegit brut (VAB) ha passat dels 5.624 milions d’euros l’any 2015 a una previsió d’11.112 milions d’euros el 2025. Una evolució que s'explica, segons les empreses enquestades, principalment per la innovació tecnològica (67,0%), els canvis en la demanda (51,1%) i la incorporació de nou talent (48,7%).

La productivitat del sector TIC se situa en 85,2 milers d’euros per ocupat, superant clarament els 66,5 milers d’euros de la mitjana de l’economia catalana.

La creixent rellevància del sector TIC dins l’estructura productiva catalana es tradueix en un augment del seu pes relatiu: amb un 4,2% del VAB a Catalunya (a preus constants[2]) l’any 2023, el sector ja supera àmbits tan estratègics com el comerç al detall (4,0%), l’automoció (2,2%) o els productes farmacèutics (1,7%). Les TIC han estat l’activitat que més ha incrementat la seva presència en l’economia des del 2015, amb un augment d’1,5 punts percentuals. Aquest posicionament també es projecta a escala internacional: el pes del sector TIC a Catalunya (3,9% a preus corrents[3]) supera la mitjana d’Espanya (3,8%) i és equiparable al d’Àustria (3,9%), tot i situar-se per sota de la mitjana de la UE-27 (5,2%).

Barcelona continua sent el centre neuràlgic de l’activitat tecnològica a Catalunya, concentrant el 92,1% dels llocs de treball i el 86,3% de les empreses del sector.  A la resta de províncies, l’ocupació TIC es distribueix amb un 3,1% a Girona, un 2,9% a Tarragona i un 1,9% a Lleida. Una concentració que s’ha intensificat en la darrera dècada, amb un creixement dels llocs de treball TIC a Barcelona del 78,8%, però que no ha impedit que s’estengui a la resta de províncies, amb increments significatius a Tarragona (+37,9%), Girona (+25,7%) i Lleida (+15,5%). 

Les empreses amb assalariats guanyen cada cop més pes i rellevància dins el sector. El pes d’aquestes sobre el teixit empresarial català ha crescut 0,4 punts percentuals (2,4%) en la darrera dècada, ampliant lleugerament el diferencial existent amb el conjunt d’Espanya (1,8%) fins a 0,6 punts percentuals.

Catalunya ja és la segona comunitat autònoma amb més empreses TIC amb assalariats, representant el 23,3% del total, i situant-se només per darrere de Madrid. Tot i que les petites i mitjanes empreses continuen sent la base fonamental de l’ecosistema tecnològic català, amb un 77,5% d’empreses amb menys de 10 treballadors, en els últims deu anys tant les pimes com les grans empreses han guanyat pes en l’estructura del sector, especialment les dedicades a la programació o consultoria, que representen 7 de les 11 noves empreses amb més de 1.000 assalariats. 

El repte del talent i el sistema formatiu

La solidesa de l’ecosistema TIC a Catalunya es recolza en un teixit empresarial que ha assolit el seu màxim històric amb 17.385 empreses l’any 2025, i un mercat laboral que ja ocupa 166.000 professionals el primer trimestre de 2026, amb un increment del 101% de l’ocupació en l’última dècada - gairebé quatre vegades més que el conjunt de l’economia catalana (28%) en el mateix període -. Els professionals TIC ja representen el 3,76% del total d’ocupats a Catalunya, segons les últimes dades disponibles, superant tant la mitjana estatal (3,09%) com la de la Unió Europea (3,59%).

Tot i aquestes xifres, la manca de talent especialitzat es manté com un dels grans reptes estructurals del sector, amb 1.690 vacants sense cobrir registrades el quart trimestre de 2025. Les dificultats de cobertura es concentren especialment en perfils vinculats a la intel·ligència artificial (68%), convertida en l’àrea d’expertesa prioritària, la ciberseguretat (44,2%) i el Big Data (35,6%).  

La proporció de graduats TIC sobre el total de titulats ha incrementat 1,7 punts percentuals entre el 2016 i 2024, però el sistema universitari català continua tenint dificultats per absorbir l’elevat interès pels estudis TIC: l’any 2026 s’oferien 2.719 places davant les 3.539 sol·licituds.

En aquest sentit, el Baròmetre 2026 destaca una dada especialment esperançadora per al futur de la presència femenina al sector: si bé només el 13,4% dels graduats en graus universitaris TIC són dones, en els estudis relacionats amb la intel·ligència artificial la presència femenina puja fins al 35,1% el 2024. Encara que aquesta tipologia de graus és d’implementació recent,  l’elevat interès de les estudiants per aquests estudis apunta a un canvi de tendència positiu en la incorporació de talent femení.

Tot i la preferència clara del teixit empresarial pels perfils universitaris —que representen la via d'entrada principal per al 60,3% de les empreses, davant la formació professional, que ho és per al 15%—, els titulats de grau són els més difícils de captar, segons el 43,4% de l'empresariat. Una paradoxa que confirma que la demanda de professionals TIC continua superant la capacitat del sistema formatiu per generar talent especialitzat suficient.

[1] Font: Impacte de la IA Generativa sobre el mercat laboral. Una anàlisi amb perspectiva de gènere i edat. Cambra de Comerç de Barcelona i l’Observatori Dona, Empresa i Economia.

[2] La diferència entre preus corrents i preus constants rau en l'ajustament per la inflació. Els preus corrents reflecteixen el valor monetari d’un bé o servei en el moment en què es mesura, és a dir, inclouen l’efecte de les variacions de preus (inflació o deflació). En canvi, els preus constants expressen el valor ajustat eliminant l’efecte de la inflació, utilitzant com a referència els preus d’un any base —en aquest cas, l’any 2020—, cosa que permet comparacions reals al llarg del temps.

[3] La comparativa respecte a Espanya i a altres països es fa a preus corrents per tal de fer comparacions homogènies segons les dades disponibles de fonts oficials. És per això que el pes del sector TIC a Catalunya en aquest apartat difereix lleugerament de l’esmentat anteriorment.