La música en l’era de la intel·ligència artificial: creativitat, dades i transformació digital

L’arribada del juny marca el tret de sortida a la temporada de festivals, un moment clau per a reflexionar sobre una indústria en plena transformació. Des de la producció fins al consum, el sector musical ja no es pot entendre sense l’impacte del streaming, els sistemes de recomanació basats en dades i la presència creixent de la intel·ligència artificial (IA) en els processos creatius. Un canvi de paradigma redefineix no només el model de negoci del sector, sinó també la naturalesa de la creació musical. La intel·ligència artificial ha deixat de ser una eina d'assistència tècnica per a convertir-se en un nou motor creatiu.

La IA com a motor de democratització creativa

La irrupció de la IA ha obert les portes de la creació musical a qualsevol persona. No cal tenir grans coneixements tècnics ni accés a estudis de gravació per fer música. Eines capaces de generar melodies, harmonies o bases instrumentals formen part, cada vegada més, del dia a dia de creadors i productors. Una democratització que ha trencat les barreres d’entrada al mercat musical.

Aquesta accessibilitat però, ha posat de manifest una altra realitat. Segons les darreres dades de la plataforma Deezer, el ritme de publicació de cançons s’ha disparat: de les 10.000 cançons diàries creades amb IA el gener de 2025, s’ha passat a 75.000 cançons al dia a l’abril de 2026, és a dir, dos milions de cançons generades amb IA cada mes a la plataforma.

Davant d’aquesta realitat, la indústria musical s’ha convertit en un dels primers sectors on es posen a prova els grans reptes ètics i legals de la IA. El debat transcendeix el sector cultural i gira entorn de la propietat intel·lectual, l’autoria i la definició de creativitat en l’era digital.

Tant el marc normatiu europeu com l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI) reconeixen com a autors d’una obra únicament les persones físiques. En aquest debat, hi ha un punt especialment sensible: la protecció de la veu. Considerada una dada personal, pot ser imitada per sistemes d’IA sense el permís de l’artista, una pràctica que ha generat conflictes legals en diversos casos recents.

En l’àmbit de la distribució, l’algoritme s’ha convertit en l’actor principal. Les plataformes d’streaming utilitzen models de recomanació que condicionen la visibilitat de les cançons i influeixen en els hàbits d’escolta de milions d’usuaris. Aquest ecosistema facilita l’accés a un catàleg pràcticament il·limitat, però també condiciona la visibilitat i la capacitat real dels artistes emergents per trobar espais en un entorn globalitzat i saturat.

Com en el seu dia van fer el sampler o el sintetitzador, la IA suposa una nova fase de l'evolució tecnològica aplicada a la música amb un repte: garantir que aquesta transformació serveixi per enriquir la creativitat i no per limitar-la a una producció automatitzada de dades.