Les dones de la nostra vida

El 8 de març permet amplificar les demandes del feminisme i restablir una invisibilització que ha durat massa temps, per això un any més portem el nom propi de dones i col·lectius crucials per la nostra realitat tecnocientífica.

Tecnologia contra la pandèmia

Comencem amb un nom que darrerament ha rebut el reconeixement que mereixia després de 40 anys de recorregut: ella és la persona que va entendre que l’ARN missatger podia immunitzar-nos, i és gràcies a aquest fet que existeix una vacuna contra la covid-19. La científica hongaresa Katalin Karikó és, així, un dels noms més destacats en el camp de la bioquímica avui dia, malgrat que ha hagut de lluitar molt de temps a l’ombra per aconseguir finançament per investigar l’àcid ribonucleic missatger (ARNm). El descobriment que la converteix en una figura rellevant desvela que, introduint una molècula d’ARNm, aquesta ensenya a les cèl·lules a fabricar per sí mateixes proteïnes que entrenen les nostres defenses. Però la seva investigació, realitzada a la vora del científic Drew Weissman, va passar per moltes fases i dificultats.

L’any 2010 una empresa que es dedicava al tractament de malalties infeccioses amb ARNm va comprar els drets de la patent que havien enregistrat Karikó i Weissman. Es deia ModeRNA (acrònim d’ARN modificat). I quasi en paral·lel, una petita empresa alemanya d’origen turc, BioNTech, va adquirir altres patents de les mateixes investigadores per desenvolupar vacunes contra el càncer. Malgrat tot, fins a l’any 2015 no van poder transcendir dins la comunitat científica i no va ser fins el 2020 que amb l’ús de la tecnologia ARNm la seva recerca va sortir de l’àmbit científic per posar-se definitivament al servei de la societat en un context de crisi pandèmica.

Fer-se un lloc des de la interseccionalitat

La segona dona és una enginyera astrofísica, acadèmica i investigadora, coneguda per ser la primera dona llatinoamericana que ha liderat amb èxit tres missions de la NASA, de les quals destaca el llançament del telescopi espacial James Webb l’any 2021, específic per l’estudi de la formació de galàxies. La científica peruana Aracely Quispe, no només ha trencat el sostre de vidre del gènere, sinó també el de la pertinença a una regió del món que encarna la desigualtat que el sistema imposa en l’àmbit global.

Quispe va voler vincular-se amb l’espai des dels 6 anys, quan conegué la història de Neil Armstrong. Des d’aleshores va excel·lir durant tota la seva carrera fins arribar als EUA, on va estudiar primer Enginyeria Tecnològica Espacial i es va especialitzar en Enginyeria Aeroespacial, destacant com a alumna de primeríssim nivell. Dels seus èxits universitaris en derivaren unes pràctiques a la NASA i una beca per fer un estudi sobre el desglaç al Perú fent ús d’imatges de satèl·lit de la mateixa agència espacial.

Des d’aleshores, Quispe és enginyera aeronàutica sènior i líder en vols i operacions a l’espai dins la NASA. En paral·lel, és promotora i ambaixadora de programes STEM entre dones i joves a Amèrica Llatina, finançant grans projectes per motivar estudiants de secundària a realitzar investigacions científiques diverses.

Habitar de la xarxa en clau feminista

Als anys 90 una comunitat femenina es va interessar per internet, el ciberespai i la tecnologia en general, contribuint a la recerca de noves maneres d’habitar la xarxa des d’una visió feminista. VNS Matrix (acrònim de VeNuS) van ser pioneres del ciberfeminisme i van desplegar les seves aportacions sobre el potencial de neutralitat i la manca de constructes socials que percebien a l’inici de l’aparició de la xarxa. El col·lectiu tenia l’objectiu d’explorar com les tecnologies travessen les dones, desafiant així les desigualtats de gènere que detectaven a la resta de tecnologies de la comunicació. Es van aplegar a Adelaida (Austràlia) i van actuar des de la pràctica artística activista, inicialment vinculada al net.art, procurant establir xarxes humanes que permetessin inaugurar altres formes de participar del ciberespai. Van formular el I Manifest Ciberfeminista per al segle XXI, i a la primera Internacional Ciberfeminista, celebrada l’any 1997, van consensuar juntament amb altres ciberfeministes com les alemanyes Innen, la indefinició i obertura del moviment a través d’acotar el que el ciberfeminisme NO és.

Al col·lectiu VNS Matrix el van seguir moviments com el Cybergrrrlism, que ja entrats els 2000 van manifestar noves subjectivitats i comunitats heterogènies dins el ciberespai. Avui el moviment segueix en actiu en col·lectius com les xenofeministes Laboria Cuboniks o el moviment transhackfeminista Gyne Punk.

I al nostre país la periodista Montserrat Boix és una figura essencial en l’hacktivisme en clau de gènere. És la fundadora del diari Mujeres en red, un mitjà que se centra en la violència de gènere i els drets de la comunicació per a dones. Boix ha encunyat també la distinció conceptual de ciberfeminisme social, juntament amb Anna de Miguel. Ambdues es refereixen a com organitzacions, xarxes i moviments socials han incorporat les TIC pel seu valor transmissor, donant continuïtat a una forma d’acció prèvia a l’aparició d’internet, quan grups sorgits als marges reclamaven els seus espais polítics. També fou ella qui es referí l’any 2006 al hacktivisme feminista al nostre país en un article en el que, a través de la pràctica de “Mujeres en red” i del ciberfeminisme social, plantejava la lluita contra el patriarcat en totes les seves formes a través de la divulgació i la informació al servei de la societat. Boix acumula moltes publicacions que expliquen i analitzen com, a través d’usos concrets, les TIC tenen un lloc crucial en la lluita feminista.

L’any 2016 va ser seleccionada entre les 100 dones més influents d’Espanya.

Pionera de la música electrònica

I arribem ja al darrer nom, el d’una de les pioneres de la producció de so electrònic i, posteriorment, de música concreta. Ens referim a la compositora musical Daphne Oram, una de les peces clau per entendre l’evolució de la música electrònica. Oram encarna les primeres fites del món en aquest gènere: fou la primera dona en dirigir un estudi específic; la primera en dissenyar i construir un instrument de música electrònica, i per descomptat, fou una gran innovadora musical. Creadora d’Oramics -tècnica per crear sons electrònics-, va impulsar la filosofia musical a través d’escrits de gran rellevància, i va referir-se de forma pionera a com l’element humà es connecta amb el so i les freqüències ressonants. La seva contribució a la música contemporània i a l’electrònica és absoluta, i de la seva mort en derivà un arxiu obert per la investigació musical, actiu i consultable, i també els premis Oram, que se celebren anualment des de l’any 2017 i que permeten finançar projectes musicals emergents de dones innovadores, donant-los-hi visibilitat i donant continuïtat al seu llegat.